El clorur de polivinil (clorur de polivinil) és un monòmer de clorur de vinil (monòmer de clorur de vinil, anomenat VCM) en compostos peróxido, azo i altres iniciadors, o sota l'acció de polimerització tèrmica de la llum mitjançant el mecanisme de polimerització de radicals lliures del polímer. Els polímers de clorur de vinil i els copolímers de clorur de vinil s'anomenen resines de clorur de vinil.
El PVC és una estructura amorfa de pols blanca, un petit grau de suport, una densitat relativa d'aproximadament 1,4, una temperatura de vidre 77, 170 Shan va començar a descompondre [1], la pobra estabilitat de la llum i la calor, en 100 Shan per sobre o després d'un llarg Període d'exposició al sol, descompondrà i produirà clorur d'hidrogen, i la descomposició catalítica automàtica, que provoca la decoloració, les propietats físiques i mecàniques també es redueixen ràpidament, en aplicacions pràctiques s'ha d'afegir un estabilitzador per millorar l'estabilitat de la calor i la llum.
El pes molecular del PVC en la producció industrial generalment es troba dins del rang de 50.000 dates, i té una gran dispersió que augmenta el pes molecular amb la disminució de la temperatura de polimerització, sense punt de fusió fix, 8008 va començar a suavitzar-se, 130 Shan es van transformar en estat viscoelàstic, 160 va començar a canviar l'estat del flux viscós, bones propietats mecàniques, resistència a la tracció de 60MPa o menys, intensitat d'impacte 5a 1010; Excel·lents propietats dielèctriques.
El PVC ha estat la producció més gran del món de plàstics de propòsit general, àmpliament utilitzada. En materials de construcció, productes industrials, necessitats diàries, pisos de cuir, rajoles, cuir artificial, pipa, filferro i cable, film d'embalatge, ampolles, materials d'escuma, materials de segellat, fibra i altres aspectes són àmpliament utilitzats.






